Gran dinar d’inauguració de la Troca!

Us llepareu els dits!

Dinar d’inauguració de La Troca, el nou servei de restauració de l’Ateneu Cooperatiu La Baula.

Dia: dissabte 16 de febrer

Hora: 14:00

Lloc: Ateneu Cooperatiu La Baula (C. del Nord, 4 – Lleida – Tel. 873 49 13 04 )

Apunteu-vos omplint el següent formulari: https://goo.gl/forms/fsFOI2lRaPPATWOv2

Amants de la filosofia d’ateneu, us oferim un espai de cafeteria i restaurant de cuina casolana, de temporada i de proximitat. Apostem per la cuina saludable típica de la gastronomia del nostre país.

Us oferim un entorn adaptat a les necessitats de les diferents persones i famílies de la nostra ciutat. Des de l’esmorzar i el dinar fins al sopar, sense oblidar el berenar per a les criatures!  

LLUITA CONTRA LA PRECARIETAT A LA UNIVERSITAT

L’Ateneu Cooperatiu La Baula s’afegeix a la lluita contra la precarietat dels llocs de treball del professorat associat de la Universitat de Lleida (UdL). Considerem que hem d’apostar fort per una universitat de qualitat. Una universitat que defugi la jerarquia privilegiada, que atorga feina a segons qui i condemna la resta a la precarietat. Per aquests motius, celebrem que aquest col·lectiu s’hagi organitzat i li donem suport.

Estem en contra de la contractació de professorat universitari com a fals autònom, perquè aquesta figura laboral il·legal és la perversió del capitalisme portat a l’Administració pública.És injustificable que el professorat associat treballi sota criteris diferentsdels que tenia establerts inicialment i que això ho incentivi la pròpia universitat amb la complicitat dels diferents departaments.El fet que la gent que vol fer carrera universitària hagi de passar per una agonia personal, que suposa aquest itinerari de vida professional, és denigrant i inacceptable.

Així mateix, qualifiquem sense embuts de lamentable que l’educació pública universitària s’endinsi en la mercantilització del coneixement amb la incorporació de bancs i grans empreses privades com a patrocinadors d’activitats investigadores i formatives, entre d’altres.Si la universitat pública segueix per aquesta via de finançament privat, qui tindrà el poder del coneixement? Qui prendrà les decisions sobre quins coneixements s’han de distribuir socialment? Qui decidirà les investigacions?

A la precarietat dels llocs de treball i a la mercantilització del coneixement, s’afegeix l’augment indiscriminat de les taxes universitàries per als i les estudiants. L’encariment provoca que només uns pocs privilegiats, nascuts en famílies adinerades, hi puguin accedir siguin quines siguin les seves capacitats. D’altra banda, l’alumnat també és víctimade la precarietat dels llocs de treball del professorat, perquè, atempta contra la qualitat formativa que rep. Per molta vocació i bona voluntat que tingui el professorat associat, la seva condició de persones explotades laboralment influeix el seu exercici docent.

Organització del col·lectiu

La lluita contra la precarietat a la Universitat de Lleida es va iniciar el passat novembre, quanun grup de professors i professores estavenen un bar per intercanviar impressions sobre la seva situació. De seguida van veure la necessitat de superar l’espai informal i organitzar una assemblea oberta a tot el professorat associat,també a la resta de professorat i a l’alumnat de la UDL. Es tractava d’aglutinartothom que voles fer alguna cosa per millorar la seva situació, tal com ja s’està fent en altres universitats arreu dels Països Catalans i de l’Estat des d’un temps enrere. La primera assemblea oberta va reunir prop d’una trentena de persones entre associades i alguns estudiants que hi van acudir a donar suport. A més, també va ser convidada una persona de l’assemblea de docents de la Universitat de Barcelona.

Els organitzadors van considerar un èxit aquellaassemblea, degut a les dificultats que havien tingut fins llavors per aconseguir superar la por de molts a organitzar-se per defensar els seus drets. D’aquesta primera assemblea se’n va fer ressò la premsa, cosa que va posar a la palestra el problema. En les successives reunions, es va decidir participar en la jornada de vaga del 29N, tot convocant el col·lectiu del professorat i de treballadors i treballadoresde la universitat. Malgrat que elressò va ser insuficient, sí que va posarla problemàtica damunt la taula, ja que fins aleshores havia estat obviada, i també va donar un primer pas en la defensa dels drets d’aquest professorat. A més a més, altres col·lectius precaris del personal d’administració i serveis (PAS) o altres categories del professorat també es van interessar per la protesta.

La lluita del professorat i d’altres membres de l’Administració pública va més enllà de la universitat,perquè temporals, precaris i mitges jornadesen són també part.La Baula comparteix les seves justes i legítimes reivindicacions i els anima a seguir aquest combat per aconseguir una universitat pública i de qualitat per a tothom.

Ateneu Cooperatiu La Baula

Lleida, 12 de gener de 2019

Busquem equip per a portar el Bar/restaurant

La Baula, Ateneu Cooperatiu, busquem un projecte per gestionar el nostre bar/restaurant d’acord amb els nostres principis d’igualtat, solidaritat i llibertat.

La Baula està situada al carrer Nord, 4 (Pl. Noguerola) tocant amb la Rambla Ferran i l’estació de trens.

L’espai de restauració té 133 m², consta de dos menjadors de 73 m² amb capacitat per a 60 comensals, un bar de 14 m², una cuina de 32 m², tres banys, un d’aquest apte per a minusvàlids, un petit traster i un espai per a jocs infantils.

El projecte ha de poder conviure amb l’espai de l’Ateneu i les seves activitats.

Si estàs interessats o interessada posa’t en contacte amb nosaltres!

685 39 29 48

labaulalleida@gmail.com

Activitats desembre 2018

Després d’un temps sense penjar cartell mensual d’activitats tornem a la càrrega amb el d’aquest mes de desembre.

Tenim programades poques activitats però ens sembla que són molt interessants:

Dimecres 5: presentació del grup de consum l’All Negre, promogut des de la Baula. La presentació estarà apadrinada pel grup de consum degà de Lleida lo Fato, aprofitarem per passar el documental Food-Coop que és molt interessant… i acabarem amb un pica-pica amb productes eco i de proximitat.

Dijous 13: presentació del llibre «Transgénicos ¿de verdad son seguros y necesarios?» amb el seu autor Joserra Olarieta, que ens explicarà que els transgènics són promeses d’un món feliç.

Divendres 21: el tradicional sopar de nadal d’entitats… acomiadem l’any amb gresca i xerinola.

Diumenge 23: el també tradicional Tió popular, amb berenar, tallers i moltes més activitats per petits i grans.

#FemAteneu #FemBaula

Lliures i vives!!

El juliol de 1981, es va declarar el 25 de novembre dia internacional contra la violència de gènere. Fou a l’Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia), on es va denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Dedé Mirabal, que viu a Bèlgica, és l’única germana que ha sobreviscut. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana aquestes dones han simbolitzat, històricament, la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

Aquest organisme classifica la violència masclista de la següent manera:

  • Violència física: Danys al cos i que comporten ferides, fractures i fins i tot la mort.

  • Violència psicològica: Actes o conductes de desvaloració, humiliació, temorització, por, etc. Es diferencia en:

    • Maltractament: Que pot ser passiu (abandonament) o actiu (tracte degradant a la persona). Generalment es presenta sota la forma d’hostilitat verbal i gelosia.

    • Abús: S’aplica amb una metodologia i un objectiu. La víctima és perseguida amb crítiques, amenaces, injúries, calúmnies i accions per tal d’enderrocar l’autoestima i aconseguir un estat de desesperació.

    • Manipulació:Hi ha menyspreu a la víctima com a ser humà, pot haver-hi privació de llibertat, dret a prendre decisions, etc.

  • Violència sexual: Imposició d’una relació sexual contra la voluntat (inclosa la inducció a la prostitució, l’exhibicionisme vers els nens, etc.).

  • Abandonament: Es manifesta principalment contra nens, gent gran i discapacitats, tractant-se d’un maltractant passiu on no es proporciona abric, higiene, protecció i cures mèdiques, etc.

  • Abús econòmic: Té lloc en no cobrir les necessitats bàsiques dels membres familiars o quan es fa un control dels diners, manipulació o xantatge a través dels recursos econòmics.

Llegint aquestes definicions i traslladades al nostre entorn, ben segur que en reconeixem moltes com a quotidianes, i fins i tot algunes d’invisibles, si no fos perquè estem alertes. Cal afegir, però, la VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL, que fa que es perpetuïn totes les anteriors i que moltes vegades es produeix més per omissió que per acció, gens estrany donada l’estructura patriarcal en què estem immerses.

La situació actual es pot qualificar de desoladora pel que fa al continu degoteig d’agressions i violències contra les dones. Només cal consultar aquest parell d’enllaços que ens donen una visió prou significativa del moment en el que estem i que no ens fa gens lliures ni vives.

https://intersindical.org/dones/article/llistat_actualitzat_de_dones_i_xiquetes_assassinades_per_violencia_mas2

https://www.ara.cat/etiquetes/violencia_masclista.html?page=3

Així doncs, us convoquem a tots els actes de denúncia i reivindicació que es facin sempre a favor d’ésser lliures; i no solament als voltants de 25N sinó en qualsevol moment que creguem que calgui aixecar la veu, sortir al carrer o donar la mà on i a qui li calgui, perquè com diu el lema del 25N d’enguany a Lleida “HEM DECIDIT NO CALLAR!”.

Ateneu Cooperatiu la Baula

Comunicat entorn a la #moció2n

Comunicat de premsa en relació a la Moció per commemorar les víctimes del bombardeig de Lleida del 2 de novembre del 1937:

En relació a la moció per a recordar les víctimes del bombardeig de l’any 1937 a Lleida, des de l’ateneu cooperatiu la Baula volem comunicar-vos que:

1.- la moció en cap cas valora les diferents accions dutes a terme per les diferents entitats i col·lectius de la ciutat que han treballat per recuperar i recordar la memòria del bombardeig

2.- amb aquesta moció l’ateneu cooperatiu la Baula només pretén sumar-se a la resta d’accions dutes a terme per altres entitats i col·lectius de la ciutat en el marc de la recuperació de la memòria històrica

3.- l’ateneu cooperatiu la Baula no té cap lligam polític, organitzatiu ni orgànic amb cap partit polític, és un projecte que neix fa
2 anys amb l’objectiu de crear sinergies i intercanviar coneixements entre totes, per crear un ambient familiar on desenvolupar un projecte de dinamització social, política i cultural

4.- finalment lamentem el to i el menyspreu de l’alcalde cap al col·lectiu i cap a la proposta refrendada per 110 persones i 17 entitats i col·lectius de la ciutat, i esperem que rectifiqui aquestes paraules impròpies del màxim representant polític local

Finalment us deixem un enllaç al text íntegre de la moció.

Atentament,

la Baula

Moció per a recordar les víctimes del bombardeig de l’any 1937 a Lleida

L’Associació d’Agitació Cultural de Ponent «la Baula» presenta al Ple de la Paeria de Lleida del mes de juny de 2018 una moció per a recordar les víctimes del bombardeig de l’any 1937 a Lleida.

Aquesta moció demana que l’Ajuntament de Lleida:

a) el dia 2 de novembre, a l’hora del bombardeig sobre la ciutat de Lleida, es facin sonar les sirenes dels edificis oficials durant 3 minuts

b) es duguin a terme les gestions oportunes perquè també es facin repicar les campanes de la ciutat

c) conjuntament amb el repic de campanes i el so de les sirenes, es faci una aturada de l’activitat a totes les institucions de la ciutat

d) tot el que es detalla en els acords 1r, 2n i 3r es converteixi en un acte d’homenatge i de record a les víctimes del bombardeig de Lleida i que es dugui a terme anualment

e) traslladi aquests acords als òrgans corresponents de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i la Subdelegació del Govern de l’Estat

La moció sencera es troba a http://ateneulabaula.cat/wp-content/uploads/2018/06/Moció_baula_bombardeig.pdf

Aquest formulari podeu compartir-lo directament amb els vostres contactes amb l’enllaç https://goo.gl/forms/YTW6hm92BfXv36FF2 i la versió original de la moció podeu descarregar-la de l’enllaç http://ateneulabaula.cat/wp-content/uploads/2018/06/Moció_baula_bombardeig.pdf

Gràcies per la vostra col·laboració.


El text de la moció és el següent:

MOCIÓ PER A RECORDAR LES VÍCTIMES DEL BOMBARDEIG DE L’ANY 1937 A LLEIDA

La tarda del 2 de novembre del 1937, en el marc de la Guerra Civil, la ciutat de Lleida va patir un bombardeig perpetrat per 9 avions italians. Un bombardeig que, juntament amb els de de Guernika, Durango i Granollers, va ser un dels més mortífers de la Guerra Civil. En tots aquests bombardejos, l’objectiu prioritari era causar el màxim possible de baixes entre la població civil.

En el cas de Lleida, el total de víctimes va ser al voltant de 250 morts i 750 ferits (La guerra civil mes a mes. Volum 19: La Iglesia frente a la Guerra – novembre, 1937. Diversos autors), tot i que el nombre concret encara és desconegut. El bombardeig va a afectar el casc urbà de la ciutat, especialment els voltants del Pont Vell, el Carrer Major, el Mercat de Sant Lluís, la seu del Banc d’Espanya i, especialment, el Liceu Escolar.

El 2017, respecte del bombardeig a la seva població, l’alcalde de Gernika deia “se prohibió hablar [del bombardeo] y, de este modo, se nos impidió tener memoria histórica durante cuatro largas décadas en Gernika”. Per això, cada any la sirena sona durant quatre minuts, als quals s’hi afegeix el repicar de les campanes per a recordar el moment en què es va produir el bombardeig sobre la ciutat.

Diverses ciutats com Sabadell també duen a terme aquest tipus de reconeixement, que suposen una eina molt significativa de sensibilització ciutadana i recuperació de la memòria històrica, que tenen la finalitat que la ciutadania conegui els fets succeïts perquè mai més es tornin a repetir.

Per tot això, proposem l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Que el dia 2 de novembre, a l’hora del bombardeig sobre la ciutat de Lleida, es facin sonar les sirenes dels edificis oficials durant 3 minuts.

Segon.- Que es duguin a terme les gestions oportunes perquè també es facin repicar les campanes de la ciutat.

Tercer.- Que, conjuntament amb el repic de campanes i el so de les sirenes, es faci una aturada de l’activitat a totes les institucions de la ciutat.

Quart.- Que tot el que es detalla en els acords 1r, 2n i 3r es converteixi en un acte d’homenatge i de record a les víctimes del bombardeig de Lleida i que es dugui a terme anualment.

Cinquè.- Traslladar aquests acords als òrgans corresponents de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i la Subdelegació del Govern de l’Estat.

Ateneu Cooperatiu la Baula,

Associació d’Agitació Cultural de Ponent

Lleida, 4 de juny de 2018

SR. PAER EN CAP DE L’AJUNTAMENT DE LLEIDA

Volem fruita amb justícia social

Com en ocasions anteriors, l’Ateneu Cooperatiu la Baula de Lleida ens adherim plenament a la campanya Fruita amb Justícia Social que ha impulsat la Crida per Lleida-CUP, i per la rellevància que té el manifest el copiem tot seguit i animem que us hi adheriu omplint el formulari que han elaborat al respecte.


MANIFEST CAMPANYA FRUITA AMB JUSTÍCIA SOCIAL

L’engranatge de l’agroindústria lleidatana produeix anualment més de 350.000 tones per a l’exportació i necessita entre 22.000 i 28.000 jornalers temporers anuals. La terra, les explotacions familiars agràries i el regadiu són engolides any rere any per un model neoliberal que desmantella la supervivència alimentària del nostre territori. La pagesia ha perdut tota capacitat negociadora dels seus productes. Les comercialitzadores marquen el producte, les varietats, el model de producció, el preu i el consumidor final, tot. I enmig de l’espiral devastadora del neoliberalisme del sector primari encara hi ha una altra víctima, més silenciada i amb extrema vulnerabilitat: els imprescindibles i oblidats temporers. Bona part dels contractadors compleixen el conveni agrari i ofereixen allotjament, però també hi ha un nombre important d’ells, i sobretot ETT, que no ho fan i s’aprofiten de la cruel Llei d’Estrangeria que comporta situacions de semiesclavatge. Milers de collidors immigrants dormen en campaments, en coves, en una mina abandonada o en cases abandonades i als carrers. Tots ells mà d’obra essencial sense la qual no funcionaria aquest engranatge de l’exportació fruitera.

Les administracions, i entre elles la Paeria, ofereixen recursos públics a les grans empreses agroexportadores, creen infraestructures i abonen un model insostenible que no omple els nostres cistells sinó les butxaques d’unes poques i grans empreses. Res no va a parar a la petita pagesia que lluita per sobreviure. I el que és més esfereïdor: deixa un enorme cost social, una desatenció absoluta a les persones temporeres, la majoria immigrants que poc tenen a decidir més que lluitar pel mins salari que en moltes ocasions no permet ni dormir sota sostre i sempre sota l’amenaça de la pèrdua de papers, els CIE o la deportació. Les administracions diuen que no és el seu problema, sinó responsabilitat dels ocupadors, però no diuen el mateix dels beneficis que obtenen i dispensen a les empreses que provoquen aquest daltabaix social. Les empreses contractadores i els sindicats agraris és imprescindible que compleixin amb el conveni que ells mateixos han signat, i assumeixin responsabilitats.

El temporers mereixen, després de més de 30 anys de fer girar la roda, la garantia de drets. És fonamental un espai d’allotjament per dignificar la vida dels treballadors. La manca de cooperació entre les administracions i la negativa a l’assumpció de responsabilitats és inexcusable, perquè el que produeix és un drama humà: el patiment i explotació de persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat econòmica i social.

La qualitat de la fruita lleidatana ha d’implicar sobirania alimentària i també qualitat contractual i el sosteniment de la vida. Cal aturar d’un cop i per sempre més el racisme institucional i de la patronal exercit contra els temporers i exigir fruita amb justícia social.

Les nostres demandes:

1.- Allotjaments per dignificar la vida de les persones temporeres de la fruita.

Exigim a l’Ajuntament de Lleida que allotgi de manera digna i immediata tots els temporers (estiguin treballant o a la recerca de feina) que hi ha a la ciutat i que creï un alberg per a la propera campanya.

Demanem a la Generalitat de Catalunya que obri una línia de finançament per a les empreses agràries per a la creació d’allotjaments, i que recuperi la gestió pública dels allotjaments municipals que ara es troben en mans privades.

L’allotjament dels contractats anirà a càrrec dels ocupadors i no es podrà descomptar del salari del treballador. Les persones que estiguin a la recerca de feina accediran als albergs públics de manera gratuïta mentre duri la campanya agrària i s’augmentarà la dotació pressupostària dels serveis socials per a la seva atenció.

2.- Paper sense contracte.

Demanem a la subdelegació del govern que garanteixi a tots els treballadors que participen de la campanya de la fruita, i que es trobin en situació irregular administrativa, que s’iniciï expedient d’autorització de treball i residència per arrelament laboral.

3.- Accés universal a la sanitat i atenció mèdica als campaments i concentracions de treballadors.

El Departament de Salut garantirà l’accés universal a la sanitat per a tots els treballadors en actiu o a la recerca de feina, tinguin o no permisos de residència.
El Departament de Salut posarà en marxa una unitat mòbil que visiti els campaments de temporers (fins que aquests espais siguin eradicats) i ofereixi atenció mèdica.

4.-Canvi de les formes contractuals.

Exigim al Departament de treball de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de treball i seguretat social que prioritzin les fórmules contractuals dels treballadors temporers per a què passin de l’actual Règim General Agrari (peonades agràries) al Regim General de la Seguretat Social. Demanem així mateix que s’articuli l’aplicació de contractes fixes discontinus per als temporers i se’ls permeti accedir a l’atur, ajuts socials i contribució per a la jubilació.

5.- Creació d’un consell regulador per al segell de fruita amb justícia social.

Exigim a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Lleida, Consells Comarcals i Ajuntaments, que creïn un consell regulador que garanteixi que la fruita ha estat collida respectant els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores del camp.

6.-Compliment de conveni agrari.

Patronal agrària: implementaran tots els punts del conveni agrari i garantiran el seu compliment en tots els acords: preu /hora, preu dies no treballats per motius aliens als treballadors, allotjament, desplaçaments, baixes, etc.

7.- Augment de les inspeccions de treball a tots els sector de l’agroindústria.

El Departament de Treball i el Ministeri de Treball posaran tots els mitjans per fer vigilància, inspecció i sancions a les explotacions agràries, càmeres frigorífiques i d’emmagatzematge respecte al compliment del conveni, en especial a l’obligació de l’allotjament dels temporers.

Així mateix, sol·licitem a les administracions locals que passin a denunciar els casos de vulneració del dret a l’allotjament per als temporers que es donen en els seus municipis.

8.- Reubicació de l’oficina única de temporers de Lleida.

Exigim que l’Ajuntament de Lleida no traslladi l’oficina als Camps Elisis (respectant els usos d’activitats recreatives i d’oci familiar que té com a parc públic) i adeqüi en un altre espai municipal un alberg per a persones temporeres on hi ubicarà la oficina única i la resta de serveis.

9.– Promoció d’un model d’agricultura ecològica i de proximitat.

El Departament d’Agricultura, el Departament d’Economia de la Generalitat, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià invertiran en la creació de xarxes comercials de productes agraris de proximitat, incorporaran en tots els serveis de menjador públic aliments ecològics i de proximitat, afavoriran espais en els mercats municipals i donaran suport i prioritat a l’agricultura ecològica en tots els seus serveis.

10.- Eliminació de la promoció i suport de l’agroindústria que no respecta els drets dels temporers i del territori.

Demanem que es deixi de finançar amb diners públics infraestructures i serveis, així com promoció d’un model d’agroexportació que no garanteix els drets socials i laborals, que desmantella l’agricultura familiar i devasta el territori en clau de sobirania alimentària.

VOLEM FRUITA AMB JUSTÍCIA SOCIAL!

Lleida, 5 de juny de 2018

Campanya impulsada per la Crida per Lleida – CUP amb el suport de:

Tanquem els CIE, Tancada per Drets, Arrels Sant Ignasi, Fotomovimento, Unitat contra el feixisme i el racisme, SOS Racisme, CGT, Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Sindicat Manter, Càrnies en Lluita, Som lo que sembrem, Assemblea Pagesa, Coordinadora d’ONG i altres moviments solidaris de Lleida, Biblioteca Maria Rius, Papers per Tothom, Casal de Joves, Plataforma No en el nostre nom, Assemblea Llibertària, Ateneu Cooperatiu la Baula, La Cuina del Comú, ARRAN Lleida, Grup de Dones de Lleida, Comissió de Drets Humans i Estrangeria del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, CUP nacional.

Podeu adherir-vos al manifest omplint aquest formulari.

Creació d’un grup de consum

Des de la Baula volem crear un grup de consum.

Hi ha molts aspectes a discutir i volem que hi participis, però veiem molt clar que hem de començar per comprar fruita i verdura; i que les compres han de ser de productes ecològics, de proximitat i a petits productors; i també hi ha unanimitat en què la proximitat ha de prevaler sobre els altres criteris.

És important disposar d’un punt de recollida i la Baula ens sembla adient, sempre que hi hagi el compromís de recollir les comandes el dia que es decideixi.

Queda pendent un tema que s’ha de definir clarament quan es constitueixi el grup: la distribució de tasques, entre les quals les gestions econòmica, de comandes i administrativa; l’habilitació de l’espai (col·locació de prestatgeries, etc.)…

Convoquem la reunió amb les persones interessades a tirar endavant aquest grup de consum…

📆 dimarts 12 de juny

20:00

🔗 ateneu la Baula

T’animes a formar-ne part???

#FemAteneu #FemBaula