Lluita i presó

El proper dimecres 6 de març a les 19.30h, durem a terme una xerrada-debat a La Baula, organitzada per CDR Noguerola-Diputació.

Entre d’altres coses, es parlarà de quina és la funció dels grups anticarceraris, què sustenta el sistema penal i penitenciari i reflexionarem entorn a la divisió creada de pres polític/pres comú.

També comentarem la situació de diferents persones preses amb les que tenim contacte, així com la taula reivindicativa de 12 punts i per la qual diversos/es presos/es en lluita arreu de l’Estat han dut ha terme ja diverses vagues de fam coordinades, malgrat el silenci dels mitjans de comunicació.

Es vol crear un espai de debat i reflexió entorn a què és la presó, i perquè pensem que la lluita contra aquesta és una peça clau dins la lluita contra l’autoritarisme i la dominació.

Us esperem a totes!

https://suportpresxslleida.noblogs.org/

Vaga general feminista 8M

Les dones de tot el món hem estat convocades a la VAGA FEMINISTA.

El 8M tornem a ocupar les ciutats, pobles, barris i carrers per fer visibles les nostres demandes, les nostres reivindicacions, els nostres treballs i els nostres cossos.

Programa


0h Cassolada i marxa nocturna
Lloc: Plaça 8 de març

06.30h Esmorzar popular
Lloc: Davant de l’edifici de la biblioteca del campus de Cappont

11.30h Piquets informatius
Punt de trobada: Plaça de la Catedral

14.30h Dinar popular
Lloc: Plaça Noguerola

17.00h Cercavila Popular
Inici: Plaça Noguerola

19.00h MANIFESTACIÓ
Lloc: Plaça 8 de març

20.00h Acte de cloenda de la vaga
Lloc: Plaça de la Catedral

Aquest 8 de març a Lleida també Ens aturem per canviar-ho tot!

COORDINADORA 8M DE LLEIDA

LLUITA CONTRA LA PRECARIETAT A LA UNIVERSITAT

L’Ateneu Cooperatiu La Baula s’afegeix a la lluita contra la precarietat dels llocs de treball del professorat associat de la Universitat de Lleida (UdL). Considerem que hem d’apostar fort per una universitat de qualitat. Una universitat que defugi la jerarquia privilegiada, que atorga feina a segons qui i condemna la resta a la precarietat. Per aquests motius, celebrem que aquest col·lectiu s’hagi organitzat i li donem suport.

Estem en contra de la contractació de professorat universitari com a fals autònom, perquè aquesta figura laboral il·legal és la perversió del capitalisme portat a l’Administració pública.És injustificable que el professorat associat treballi sota criteris diferentsdels que tenia establerts inicialment i que això ho incentivi la pròpia universitat amb la complicitat dels diferents departaments.El fet que la gent que vol fer carrera universitària hagi de passar per una agonia personal, que suposa aquest itinerari de vida professional, és denigrant i inacceptable.

Així mateix, qualifiquem sense embuts de lamentable que l’educació pública universitària s’endinsi en la mercantilització del coneixement amb la incorporació de bancs i grans empreses privades com a patrocinadors d’activitats investigadores i formatives, entre d’altres.Si la universitat pública segueix per aquesta via de finançament privat, qui tindrà el poder del coneixement? Qui prendrà les decisions sobre quins coneixements s’han de distribuir socialment? Qui decidirà les investigacions?

A la precarietat dels llocs de treball i a la mercantilització del coneixement, s’afegeix l’augment indiscriminat de les taxes universitàries per als i les estudiants. L’encariment provoca que només uns pocs privilegiats, nascuts en famílies adinerades, hi puguin accedir siguin quines siguin les seves capacitats. D’altra banda, l’alumnat també és víctimade la precarietat dels llocs de treball del professorat, perquè, atempta contra la qualitat formativa que rep. Per molta vocació i bona voluntat que tingui el professorat associat, la seva condició de persones explotades laboralment influeix el seu exercici docent.

Organització del col·lectiu

La lluita contra la precarietat a la Universitat de Lleida es va iniciar el passat novembre, quanun grup de professors i professores estavenen un bar per intercanviar impressions sobre la seva situació. De seguida van veure la necessitat de superar l’espai informal i organitzar una assemblea oberta a tot el professorat associat,també a la resta de professorat i a l’alumnat de la UDL. Es tractava d’aglutinartothom que voles fer alguna cosa per millorar la seva situació, tal com ja s’està fent en altres universitats arreu dels Països Catalans i de l’Estat des d’un temps enrere. La primera assemblea oberta va reunir prop d’una trentena de persones entre associades i alguns estudiants que hi van acudir a donar suport. A més, també va ser convidada una persona de l’assemblea de docents de la Universitat de Barcelona.

Els organitzadors van considerar un èxit aquellaassemblea, degut a les dificultats que havien tingut fins llavors per aconseguir superar la por de molts a organitzar-se per defensar els seus drets. D’aquesta primera assemblea se’n va fer ressò la premsa, cosa que va posar a la palestra el problema. En les successives reunions, es va decidir participar en la jornada de vaga del 29N, tot convocant el col·lectiu del professorat i de treballadors i treballadoresde la universitat. Malgrat que elressò va ser insuficient, sí que va posarla problemàtica damunt la taula, ja que fins aleshores havia estat obviada, i també va donar un primer pas en la defensa dels drets d’aquest professorat. A més a més, altres col·lectius precaris del personal d’administració i serveis (PAS) o altres categories del professorat també es van interessar per la protesta.

La lluita del professorat i d’altres membres de l’Administració pública va més enllà de la universitat,perquè temporals, precaris i mitges jornadesen són també part.La Baula comparteix les seves justes i legítimes reivindicacions i els anima a seguir aquest combat per aconseguir una universitat pública i de qualitat per a tothom.

Ateneu Cooperatiu La Baula

Lleida, 12 de gener de 2019

Volem fruita amb justícia social

Com en ocasions anteriors, l’Ateneu Cooperatiu la Baula de Lleida ens adherim plenament a la campanya Fruita amb Justícia Social que ha impulsat la Crida per Lleida-CUP, i per la rellevància que té el manifest el copiem tot seguit i animem que us hi adheriu omplint el formulari que han elaborat al respecte.


MANIFEST CAMPANYA FRUITA AMB JUSTÍCIA SOCIAL

L’engranatge de l’agroindústria lleidatana produeix anualment més de 350.000 tones per a l’exportació i necessita entre 22.000 i 28.000 jornalers temporers anuals. La terra, les explotacions familiars agràries i el regadiu són engolides any rere any per un model neoliberal que desmantella la supervivència alimentària del nostre territori. La pagesia ha perdut tota capacitat negociadora dels seus productes. Les comercialitzadores marquen el producte, les varietats, el model de producció, el preu i el consumidor final, tot. I enmig de l’espiral devastadora del neoliberalisme del sector primari encara hi ha una altra víctima, més silenciada i amb extrema vulnerabilitat: els imprescindibles i oblidats temporers. Bona part dels contractadors compleixen el conveni agrari i ofereixen allotjament, però també hi ha un nombre important d’ells, i sobretot ETT, que no ho fan i s’aprofiten de la cruel Llei d’Estrangeria que comporta situacions de semiesclavatge. Milers de collidors immigrants dormen en campaments, en coves, en una mina abandonada o en cases abandonades i als carrers. Tots ells mà d’obra essencial sense la qual no funcionaria aquest engranatge de l’exportació fruitera.

Les administracions, i entre elles la Paeria, ofereixen recursos públics a les grans empreses agroexportadores, creen infraestructures i abonen un model insostenible que no omple els nostres cistells sinó les butxaques d’unes poques i grans empreses. Res no va a parar a la petita pagesia que lluita per sobreviure. I el que és més esfereïdor: deixa un enorme cost social, una desatenció absoluta a les persones temporeres, la majoria immigrants que poc tenen a decidir més que lluitar pel mins salari que en moltes ocasions no permet ni dormir sota sostre i sempre sota l’amenaça de la pèrdua de papers, els CIE o la deportació. Les administracions diuen que no és el seu problema, sinó responsabilitat dels ocupadors, però no diuen el mateix dels beneficis que obtenen i dispensen a les empreses que provoquen aquest daltabaix social. Les empreses contractadores i els sindicats agraris és imprescindible que compleixin amb el conveni que ells mateixos han signat, i assumeixin responsabilitats.

El temporers mereixen, després de més de 30 anys de fer girar la roda, la garantia de drets. És fonamental un espai d’allotjament per dignificar la vida dels treballadors. La manca de cooperació entre les administracions i la negativa a l’assumpció de responsabilitats és inexcusable, perquè el que produeix és un drama humà: el patiment i explotació de persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat econòmica i social.

La qualitat de la fruita lleidatana ha d’implicar sobirania alimentària i també qualitat contractual i el sosteniment de la vida. Cal aturar d’un cop i per sempre més el racisme institucional i de la patronal exercit contra els temporers i exigir fruita amb justícia social.

Les nostres demandes:

1.- Allotjaments per dignificar la vida de les persones temporeres de la fruita.

Exigim a l’Ajuntament de Lleida que allotgi de manera digna i immediata tots els temporers (estiguin treballant o a la recerca de feina) que hi ha a la ciutat i que creï un alberg per a la propera campanya.

Demanem a la Generalitat de Catalunya que obri una línia de finançament per a les empreses agràries per a la creació d’allotjaments, i que recuperi la gestió pública dels allotjaments municipals que ara es troben en mans privades.

L’allotjament dels contractats anirà a càrrec dels ocupadors i no es podrà descomptar del salari del treballador. Les persones que estiguin a la recerca de feina accediran als albergs públics de manera gratuïta mentre duri la campanya agrària i s’augmentarà la dotació pressupostària dels serveis socials per a la seva atenció.

2.- Paper sense contracte.

Demanem a la subdelegació del govern que garanteixi a tots els treballadors que participen de la campanya de la fruita, i que es trobin en situació irregular administrativa, que s’iniciï expedient d’autorització de treball i residència per arrelament laboral.

3.- Accés universal a la sanitat i atenció mèdica als campaments i concentracions de treballadors.

El Departament de Salut garantirà l’accés universal a la sanitat per a tots els treballadors en actiu o a la recerca de feina, tinguin o no permisos de residència.
El Departament de Salut posarà en marxa una unitat mòbil que visiti els campaments de temporers (fins que aquests espais siguin eradicats) i ofereixi atenció mèdica.

4.-Canvi de les formes contractuals.

Exigim al Departament de treball de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de treball i seguretat social que prioritzin les fórmules contractuals dels treballadors temporers per a què passin de l’actual Règim General Agrari (peonades agràries) al Regim General de la Seguretat Social. Demanem així mateix que s’articuli l’aplicació de contractes fixes discontinus per als temporers i se’ls permeti accedir a l’atur, ajuts socials i contribució per a la jubilació.

5.- Creació d’un consell regulador per al segell de fruita amb justícia social.

Exigim a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Lleida, Consells Comarcals i Ajuntaments, que creïn un consell regulador que garanteixi que la fruita ha estat collida respectant els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores del camp.

6.-Compliment de conveni agrari.

Patronal agrària: implementaran tots els punts del conveni agrari i garantiran el seu compliment en tots els acords: preu /hora, preu dies no treballats per motius aliens als treballadors, allotjament, desplaçaments, baixes, etc.

7.- Augment de les inspeccions de treball a tots els sector de l’agroindústria.

El Departament de Treball i el Ministeri de Treball posaran tots els mitjans per fer vigilància, inspecció i sancions a les explotacions agràries, càmeres frigorífiques i d’emmagatzematge respecte al compliment del conveni, en especial a l’obligació de l’allotjament dels temporers.

Així mateix, sol·licitem a les administracions locals que passin a denunciar els casos de vulneració del dret a l’allotjament per als temporers que es donen en els seus municipis.

8.- Reubicació de l’oficina única de temporers de Lleida.

Exigim que l’Ajuntament de Lleida no traslladi l’oficina als Camps Elisis (respectant els usos d’activitats recreatives i d’oci familiar que té com a parc públic) i adeqüi en un altre espai municipal un alberg per a persones temporeres on hi ubicarà la oficina única i la resta de serveis.

9.– Promoció d’un model d’agricultura ecològica i de proximitat.

El Departament d’Agricultura, el Departament d’Economia de la Generalitat, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià invertiran en la creació de xarxes comercials de productes agraris de proximitat, incorporaran en tots els serveis de menjador públic aliments ecològics i de proximitat, afavoriran espais en els mercats municipals i donaran suport i prioritat a l’agricultura ecològica en tots els seus serveis.

10.- Eliminació de la promoció i suport de l’agroindústria que no respecta els drets dels temporers i del territori.

Demanem que es deixi de finançar amb diners públics infraestructures i serveis, així com promoció d’un model d’agroexportació que no garanteix els drets socials i laborals, que desmantella l’agricultura familiar i devasta el territori en clau de sobirania alimentària.

VOLEM FRUITA AMB JUSTÍCIA SOCIAL!

Lleida, 5 de juny de 2018

Campanya impulsada per la Crida per Lleida – CUP amb el suport de:

Tanquem els CIE, Tancada per Drets, Arrels Sant Ignasi, Fotomovimento, Unitat contra el feixisme i el racisme, SOS Racisme, CGT, Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Sindicat Manter, Càrnies en Lluita, Som lo que sembrem, Assemblea Pagesa, Coordinadora d’ONG i altres moviments solidaris de Lleida, Biblioteca Maria Rius, Papers per Tothom, Casal de Joves, Plataforma No en el nostre nom, Assemblea Llibertària, Ateneu Cooperatiu la Baula, La Cuina del Comú, ARRAN Lleida, Grup de Dones de Lleida, Comissió de Drets Humans i Estrangeria del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, CUP nacional.

Podeu adherir-vos al manifest omplint aquest formulari.

Agraïments per l’aprovació de la nostra moció en defensa de l’escola pública catalana

LES MESTRES NO ES TOQUENAMB L’ESCOLA NO S’HI JUGA!

Des de l’Ateneu Cooperatiu La Baula volem agrair a totes les persones i entitats que han fet un pas endavant en la defensa de les mestres acusades injustament, i per extensió, a l’escola catalana. Un agraïment especial a la mestra Mercè Sorribes per la feina feta i la dignitat amb que ha defensat la moció.

Amb 745 adhesions personals i 57 col·lectius, entitats, moviments socials, AMPAs i escoles, els que sou de Lleida o de fora, avui hem dit PROU al relat de la por, hem dit PROU a l’ús de l’escola catalana com a eina per treure rèdit polític, avui hem dit PROU a les acusacions injustes de les mestres de les nostres escoles. Hem deixat clar que les mestres NO ES TOQUEN!

Els atacs que vam patir dels que ens volen dividits i crispats no s’han acabat, per això us animem a continuar treballant per la defensa d’una escola catalana pública, inclusiva, solidària, crítica i democràtica.

Deixem ben clar que les escoles i les mestres NO ES TOQUEN!

Ateneu Cooperatiu La Baula.

#TotesAmbLaChispa

Des de fa 10 anys el CSO La Chispa representa un punt de trobada i de rebel·lia per a totes aquelles persones que entenem la vida de forma diferent.

Des de tallers d’autoaprenentatge, jornades de formació, punt de trobada de diferents col·lectius que treballem al territori passant per donar suport a totes aquelles iniciatives que lluiten contra el capital i l’explotació del poble, La Chispa ens ha marcat el camí per lluitar contra l’especulació de l’horta, gràcies a la seva gent hem après juntes com enfrontar-nos a la repressió i hem compartit les situacions viscudes a altres centres i poblacions.

Avui, víctimes de l’especulació i d’un sistema que no accepta models organitzatius i socials diferents als que marca el capital, les companyes de la Chispa han estat desallotjades. Podran desallotjar un edifici, podran tirar a terra unes parets, però no podran ensorrar els ideals i el desig de construir una societat diferent on no siguem esclaves del sistema.

El nostre total suport a les companyes del CSO La Chispa