La Baula denuncia el silenci administratiu de l’Ajuntament en la petició d’elaboriació d’un mural antifeixista

NDP 
La Baula. 5 de noviembre de 2022

LA BAULA DENUNCIA EL SILENCI ADMINISTRATIU DE L’AJUNTAMENT EN  LA PETICIÓ D’ELABORACIÓ D’UN MURAL ANTIFEIXISTA

Detall de la il·lustració de Lamolla.

L’Ateneu Cooperatiu La Baula ha fet un acte de denúncia davant el mur de Gardeny per denunciar l’opacitat mostrada per l’administració local davant la petició que ha fet l’entitat per tal d’elaborar un mural en una part del mur que envolta el Turó de Gardeny.
El projecte, que s’havia d’ubicar just a sota de la desfeta de la Batalla del 3 d’abril de 1938, al costat del Camp Escolar i davant la plaça de l’Exèrcit, tenia com a finalitat retre homenatge al pintor Antoni Garcia Lamolla, amb la reproducció d’una il·lustració seva publicada al Diari Acracia el març de 1937, juntament amb la gallina del Gernika de Picasso, símbol de l’associació Gernika Batzordea, entitat agermanada amb la Baula, que vetlla per la memòria històrica a la població basca.

Detall del Guernica de Picasso, a color, símbol del col·lectiu Gernika Batzordea.

Com a acte de protesta el s’ha replicat el mural previst en material fungible, i s’ha enganxat a la paret. Una acció efímera, que no pot tenir la perdurabilitat que es mereix, per la inacció administrativa de la Paeria.

Penjada del mural «fungible» com a acte de protesta.

Concretament, la Baula denuncia que;

  • L’Ajuntament, des de la Comissió de patrimoni, ha respost a una entitat viva de la ciutat amb el silenci administratiu, un fet que menysté i bloqueja qualsevol activitat artística i de memòria en els murs de la ciutat, una acció destinada a enriquir una de les entrades més transitades de Lleida.
  • L’Ajuntament bloqueja la memòria d’un dels artistes més importants de l’època de les avantguardes a Lleida, Antoni Garcia Lamolla, significat plenament en la defensa del patrimoni i la lluita antifranquista.
  • Que l’arrel del problema rau en què la Comissió de Patrimoni depèn únicament i exclusivament de la Regidoria d’urbanisme, i no de la de Cultura. Una anomalia històrica, llargament rebutjada pel teixit cultural de la ciutat, que comporta la deixadesa en temes culturals i artístics, posats en segon terme davant el model de creixement urbanístic (l’exemple més clar en els darrers mesos, l’Estació de la Vilanoveta).

El març de les dones

Enguany altre cop commemorem el 8 de març, jornada de lluita del moviment feminista. Doncs, ho fem en forma de VAGA de 24 hores.  La qual es vol estendre per tot el món per segon any consecutiu. L’objectiu organitzar, mostrar, reivindicar les múltiples lluites i visibilitzar les dones.

Tot plegat ve de molt lluny. D´una llarga genealogia d´àvies, mares, germanes, filles que valentes i decidides van posar fil a l’agulla per anar debilitant l’estructura patriarco-capitalista. Els orígens els hem d´anar a trobar a la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes l’any 1857. Les demandes eren clares, reclamar millores laborals. També l’incendi de la fàbrica Cotton de Nova York, el dia 25 de març de 1911, on hi van morir 142 obreres. Afegir que a Catalunya va tenir lloc una important vaga del sector tèxtil a Igualada, 1881. Igual de rellevant, recordar que els inicis de la vaga de la Canadenca, enguany commemorem el centenari. On l’any 1919 les dones hi van tenir un paper molt important.

Les primeres celebracions del dia 8 de març es van fer l’any 1908, per part de les dones socialistes nord-americanes. A Europa, l’any 1910 dins la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin proposà l’establiment del Dia Internacional de les Dones. Llavors, emmarcat dins el context de la Revolució Russa, 1917. Doncs, les dones russes van protagonitzar vagues, revoltes i van ser part de la important palanca del canvi. A la Xina, també l’any 1922 es sumaran a les reivindicacions del 8 de març.

Cal recordar que el primer 8 de març a l’Estat espanyol es va donar l’any 1936, abans del cop d’estat contra un govern elegit democràticament. Per això, també recordar-lo per homenatjar les lluitadores antifeixistes, combatents feministes, buscadores, pensadores, somiadores, … que ens mostren les seves múltiples reivindicacions tant socials, polítiques com econòmiques.

Finalment, l’any 1977 queda el Dia Internacional de la Dona institucionalitzat sota l’auspici de l’Organització de les Nacions Unides.

Després d’aquesta breu pinzellada històrica, sabem que la lluita no ha estat estèril i nosaltres recollim el relleu. Ens sentim deutores i amb la obligació de seguir aixecant la veu, la mirada i l’empremta.

Assenyalem, denunciem, exigim frontalment les pràctiques patriarco-capitalistes que imposen les desigualtats, les faltes d´oportunitats, les violències, la feminització de la pobresa, la desprotecció del planeta, el tràfic de persones, especialment de dones i infants. En definitiva, tot allò que fa que mori la VIDA. Des dels feminismes POSEM LA VIDA AL CENTRE DE TOT.

Així doncs avui com ahir, recordem les somiadores i lluitadores per continuar formant part d’aquest llegat transformador!Tant si som dones del món rural com del món urbà tenim el mateix objectiu ATURAR-HO TOT! Per això, aquesta VAGA posa l’accent en el consum, en la feblesa dels drets laborals, en les cures i en el món estudiantil. Totes hem de secundar la vaga des de qualsevol lloc i àmbit. En el cas que no es pugui, es pot fer el seguiment a través de les xarxes socials. La finalitat és donar presència i testimoni. També, fem una crida a la participació dels homes, a afegir-se a les accions mixtes i responsabilitzar-se en les tasques sostingudes per les dones.

És una jornada de REVOLTA del moviment feminista exigint el canvi social. Per a què les oportunitats formin part de les nostres vides, la sororitat, l’harmonia i la prosperitat. Eliminant una vegada per totes les múltiples formes que es vesteix el patriarcat.

Plantem cara, teixim, sortim al carrer i ens fem present per tot arreu.

ENS VOLEM LLIURES I COMBATIVES!  … i SEGUIREM!

Maria Huguet i Recasens

Ateneu Cooperatiu La Baula

3 de març del 2019