La Baula denuncia el silenci administratiu de l’Ajuntament en la petició d’elaboriació d’un mural antifeixista

NDP 
La Baula. 5 de noviembre de 2022

LA BAULA DENUNCIA EL SILENCI ADMINISTRATIU DE L’AJUNTAMENT EN  LA PETICIÓ D’ELABORACIÓ D’UN MURAL ANTIFEIXISTA

Detall de la il·lustració de Lamolla.

L’Ateneu Cooperatiu La Baula ha fet un acte de denúncia davant el mur de Gardeny per denunciar l’opacitat mostrada per l’administració local davant la petició que ha fet l’entitat per tal d’elaborar un mural en una part del mur que envolta el Turó de Gardeny.
El projecte, que s’havia d’ubicar just a sota de la desfeta de la Batalla del 3 d’abril de 1938, al costat del Camp Escolar i davant la plaça de l’Exèrcit, tenia com a finalitat retre homenatge al pintor Antoni Garcia Lamolla, amb la reproducció d’una il·lustració seva publicada al Diari Acracia el març de 1937, juntament amb la gallina del Gernika de Picasso, símbol de l’associació Gernika Batzordea, entitat agermanada amb la Baula, que vetlla per la memòria històrica a la població basca.

Detall del Guernica de Picasso, a color, símbol del col·lectiu Gernika Batzordea.

Com a acte de protesta el s’ha replicat el mural previst en material fungible, i s’ha enganxat a la paret. Una acció efímera, que no pot tenir la perdurabilitat que es mereix, per la inacció administrativa de la Paeria.

Penjada del mural «fungible» com a acte de protesta.

Concretament, la Baula denuncia que;

  • L’Ajuntament, des de la Comissió de patrimoni, ha respost a una entitat viva de la ciutat amb el silenci administratiu, un fet que menysté i bloqueja qualsevol activitat artística i de memòria en els murs de la ciutat, una acció destinada a enriquir una de les entrades més transitades de Lleida.
  • L’Ajuntament bloqueja la memòria d’un dels artistes més importants de l’època de les avantguardes a Lleida, Antoni Garcia Lamolla, significat plenament en la defensa del patrimoni i la lluita antifranquista.
  • Que l’arrel del problema rau en què la Comissió de Patrimoni depèn únicament i exclusivament de la Regidoria d’urbanisme, i no de la de Cultura. Una anomalia històrica, llargament rebutjada pel teixit cultural de la ciutat, que comporta la deixadesa en temes culturals i artístics, posats en segon terme davant el model de creixement urbanístic (l’exemple més clar en els darrers mesos, l’Estació de la Vilanoveta).