Lliures i vives!!

El juliol de 1981, es va declarar el 25 de novembre dia internacional contra la violència de gènere. Fou a l’Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia), on es va denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Dedé Mirabal, que viu a Bèlgica, és l’única germana que ha sobreviscut. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana aquestes dones han simbolitzat, històricament, la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

Aquest organisme classifica la violència masclista de la següent manera:

  • Violència física: Danys al cos i que comporten ferides, fractures i fins i tot la mort.

  • Violència psicològica: Actes o conductes de desvaloració, humiliació, temorització, por, etc. Es diferencia en:

    • Maltractament: Que pot ser passiu (abandonament) o actiu (tracte degradant a la persona). Generalment es presenta sota la forma d’hostilitat verbal i gelosia.

    • Abús: S’aplica amb una metodologia i un objectiu. La víctima és perseguida amb crítiques, amenaces, injúries, calúmnies i accions per tal d’enderrocar l’autoestima i aconseguir un estat de desesperació.

    • Manipulació:Hi ha menyspreu a la víctima com a ser humà, pot haver-hi privació de llibertat, dret a prendre decisions, etc.

  • Violència sexual: Imposició d’una relació sexual contra la voluntat (inclosa la inducció a la prostitució, l’exhibicionisme vers els nens, etc.).

  • Abandonament: Es manifesta principalment contra nens, gent gran i discapacitats, tractant-se d’un maltractant passiu on no es proporciona abric, higiene, protecció i cures mèdiques, etc.

  • Abús econòmic: Té lloc en no cobrir les necessitats bàsiques dels membres familiars o quan es fa un control dels diners, manipulació o xantatge a través dels recursos econòmics.

Llegint aquestes definicions i traslladades al nostre entorn, ben segur que en reconeixem moltes com a quotidianes, i fins i tot algunes d’invisibles, si no fos perquè estem alertes. Cal afegir, però, la VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL, que fa que es perpetuïn totes les anteriors i que moltes vegades es produeix més per omissió que per acció, gens estrany donada l’estructura patriarcal en què estem immerses.

La situació actual es pot qualificar de desoladora pel que fa al continu degoteig d’agressions i violències contra les dones. Només cal consultar aquest parell d’enllaços que ens donen una visió prou significativa del moment en el que estem i que no ens fa gens lliures ni vives.

https://intersindical.org/dones/article/llistat_actualitzat_de_dones_i_xiquetes_assassinades_per_violencia_mas2

https://www.ara.cat/etiquetes/violencia_masclista.html?page=3

Així doncs, us convoquem a tots els actes de denúncia i reivindicació que es facin sempre a favor d’ésser lliures; i no solament als voltants de 25N sinó en qualsevol moment que creguem que calgui aixecar la veu, sortir al carrer o donar la mà on i a qui li calgui, perquè com diu el lema del 25N d’enguany a Lleida “HEM DECIDIT NO CALLAR!”.

Ateneu Cooperatiu la Baula